La idea de l'arquitecte J.L. Alonso era posar un toc especial en una casa especial. Una peça que fos escultura i punt de llum, que connectés amb el mar, amb La Costa Brava. I l'Andrew i la Marion van viure tot el procés de creació de la seva peça.
M'apassiona treballar amb esmalts. En aquest cas, la idea era posar un toc de blau. Buscar dins les infinites possibilitats de turqueses i trobar la combinació és un gran estímul. En aquest cas, un mural a la paret que combina amb una peça de centre.
Sovint decoradors i interioristes busquen acabar el projecte amb una peça que representa l'últim retoc, el punt especial i diferenciador. Així treballem amb la Sandra Soler. Aquesta vegada, la proposta va ser un mural de peces de ceràmica amb textures i un centre de taula de vidre amb pa de coure.
Volem canviar aquesta làmpara. Com ho veus? Fa temps que faig peces pel restaurant El Roser2. Unes peces inspirades en la textura de les pedres de vora mar, suspeses de manera neta i senzilla, i amb focus led reflectits sobre la superfície texturada i matisada.
Una jove parella volia una peça com la que havien vist al Pinterest. Havia treballat el coure en altres ocasions però aquesta vegada el procés va ser tot un repte.
Les habitacions agrupades per temes: Sol, Sorra, Bosc, Natura. I en funció d'aquests conceptes, uns colors i unes textures. Amb aquesta idea de la interiorista Elena Ruiz per la reforma de l'Hotel Terraza, de Roses, es van fer tres peces per a cada habitació, amb una combinació d'esmalts turqueses i terrossos.
Posar unes peces significatives en l'entrada de llum del Centre de Podologia Gloria Aulinas. Amb aquesta idea, de Dezain Architects, es van plantejar uns vidres que representessin l'activitat del centre. Vam implicar-los en el procés, en la creació de motlles de les seves empremtes que deprés es van traslladar al vidre.
Blau sobre blanc. Blanc sobre blau. Un mural, una composició de plats de vidre de diferents mides per al Restaurant Arròs i Peix, de Platja d'Aro. El projecte, de la Sandra Soler.
Portar La Garrotxa a Barcelona. Amb aquesta idea, i juntament amb Jaume Fusters, vaig proposar una peça per aquella parella d'Olot que vivien a Barcelona. Vaig utilitzar troncs de roure, d'alzines i de faigos per aconseguir la textura de l'escorça d'aquell particular arbre lluminós.
Som quatre, les nenes, la meva parella i jo. I en el nostre petit apartament de la platja ens agradaria una família de peixos a la paret. Així va anar.
Viure tot el procés de creació d'una taula especial, de fusta, ferro i vidre.
